....Dijous, 30 de novembre..Jueves, 30 de noviembre..x.... de 2023
18:00 ....hores..horas..x....
....Aula Magna. Centre Cultural La Nau. Entrada lliure. Aforament limitat ..Aula Magna. Centre Cultural La Nau. Entrada libre. Aforo limitado ....
....CICLE DE CONFERÈNCIES
EL MÓN CLÀSSIC EN LA REALITAT OCCIDENTAL
Conferència
Damas, mecenas y trobairitz: las mujeres en el espacio sociopoético trovadoresco
A càrrec de:
Meritxell Simó Torres
Professora Titular de Filologia Romànica i Directora de l’IRCVM (Institut de Recerca de Literatura Medieval) de la Universitat de Barcelona
Coordinador del cicle:
Marco Antonio Coronel Ramos
Catedràtic de Filologia Clàssica de la Universitat de València
..CICLO DE CONFERENCIAS
EL MUNDO CLÁSICO EN LA REALIDAD OCCIDENTAL
Conferencia
Damas, mecenas y trobairitz: las mujeres en el espacio sociopoético trovadoresco
A cargo de:
Meritxell Simó Torres
Profesora Titular de Filología Románica y Directora del IRCVM (Institut de Recerca de Literatura Medieval) de la Universitat de Barcelona
Coordinador del ciclo:
Marco Antonio Coronel Ramos
Catedrático de Filología Clásica de la Universitat de València....
....Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València
..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València
....
Meritxell Simó Torres
....Professora de Filologia Romànica i directora de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) de la Universitat de Barcelona i membre numerària de la Secció Històrico-Arqueològica de l’IEC (Institut d’Estudis Catalans). Ha dedicat la seua recerca principalment a la literatura romànica amb particular atenció a la recepció europea dels trobadors (“Los trovadores, creación, recepción y crítica en la edad media y en la edad cotemporánea”, Kassel, Reichenberger, 2028; “Los motz e·l so afinant: cantar, llegir i escriure la lírica dels trobadors”, Roma, Viella, 2021) i a la creació i representació literàries de les dones ( “Sobre mentides i contes de fades: les dones i la creació poètica als Lais de Maria de França”, Barcelona, EUB, 2017). També s’ha interessat per la traducció de textos romànics dels segles XII i XIII, tant des de la reflexió teòrica com en qualitat de traductora. És directora de la revista SVMMA i de diverses col·lecciones d’assagística sobre cultures medievals, i membre de diversos comitès científics i consells editorials Internacionals. Actualment, dirigeix un projecte de recerca dedicat a l’estudi de la cançó de dona romànica i germànica (https://womenandmedievalsong.ub.edu/), i és codirectora del projecte Corpus des Troubadours (https://trobadors.iec.cat/) promogut per l’IEC i la Union Académique Internationale. Com a investigadora i directora de l’IRCVM, ha desenvolupat una intensa tasca de divulgació científica, en col·laboració amb Institucions culturals com la Fundació Romea, la Filmoteca o el MUHBA, entre altres. ..Profesora de Filología Románica y Directora del Instituto de Investigación en Culturas Medievales (IRCVM) de la Universidad de Barcelona y miembro numeraria de la Sección Histórico-Arqueológica del IEC (Institut d’Estudis Catalans). Ha dedicado su investigación primordialmente a la literatura románica con particular atención a la recepción europea de los trovadores (“Los trovadores, creación, recepción y crítica en la edad media y en la edad cotemporánea”, Kassel, Reichenberger, 2028; “Los motz e·l so afinant: cantar, llegir i escriure la lírica dels trobadors”, Roma, Viella, 2021) y a la creación y representación literarias de las mujeres ( “Sobre mentides i contes de fades: les dones i la creació poètica als Lais de Maria de França”, Barcelona, EUB, 2017). También se ha interesado por la traducción de textos románicos de los siglos XII y XIII, tanto desde la reflexión teórica como en calidad de traductora. Es directora de la revista SVMMA y de diversas colecciones de ensayística sobre culturas medievales, y miembro de varios comités científicos y consejos editoriales internacionales. Actualmente, dirige un proyecto de investigación dedicado al estudio de la canción de mujer románica y germánica (https://womenandmedievalsong.ub.edu/), y es codirectora del proyecto Corpus des Troubadours (https://trobadors.iec.cat/) promovido por el IEC y la Union Académique Internationale. Como investigadora y directora del IRCVM, ha desarrollado una intensa labor de divulgación científica, en colaboración con instituciones culturales como la Fundación Romea, la Filmoteca, o el MUHBA, entre otros. ....
Sinopsi
....Al segle xii, els trobadors de les corts feudals occitanes van cantar un nou ideal amorós i poètic, la fin’amor (amor noble), la principal novetat del qual consistia a promoure una concepció ennoblidora de l’amor, confós amb el desig. La fin’amor condemnava la dama al silenci, ja que només la seua indiferència alimentava els versos que el trobador interpretava davant una refinada i elitista audiència cortesana. Més que no pas canal d’una experiència viscuda, la poesia dels trobadors va ser un joc de societat. Tot i que la fin’amor atorgava a les dones un paper passiu en aquest joc, algunes dames occitanes no es van conformar a ser l’espill silent de l’ideal cortès que perseguia el trobador i es van iniciar també en l’art de compondre versos. El que es pretén en aquesta ocasió és confrontar la imatge que aquestes dones van construir de si mateixes amb les imatges femenines que apareixen als versos dels trobadors, i analitzar el diàleg que mantenen. ..En el siglo xii, los trovadores de las cortes feudales occitanas cantaron un nuevo ideal amoroso y poético, la fin’amor (amor noble), cuya principal novedad consistía en promover una concepción ennoblecedora del amor, confundido con el deseo. La fin’amor condenaba a la dama al silencio, pues solo su indiferencia alimentaba los versos que el trovador interpretaba ante una refinada y elitista audiencia cortesana. Antes que canal de una experiencia vivida, la poesía de los trovadores fue un juego de sociedad. Pese a que la fin’amor otorgaba a las mujeres un papel pasivo en este juego, algunas damas occitanas no se conformaron con ser el espejo mudo del ideal cortés que perseguía el trovador y se iniciaron ellas también en el arte de componer versos. Lo que se pretende en esta ocasión es confrontar la imagen que estas mujeres construyeron de sí mismas con las imágenes femeninas que aparecen en los versos de los trovadores, y analizar el diálogo que mantienen. ....