....Dimecres, 19 de febrer..Miércoles, 19 de febrero..x.... de 2025
18:00 ....hores..horas..x....
....Aules Seminari. Centre Cultural La Nau. Entrada lliure. Aforament limitat ..Aulas Seminario. Centro Cultural La Nau. Entrada libre. Aforo limitado ....

....CICLE DE CONFERÈNCIES
EL MÓN CLÀSSIC EN LA REALITAT OCCIDENTAL

Conferència
Constantinopla, faro del helenismo.
Humanismo y literatura en la Edad Media griega

A càrrec de:
Juan Signes Codoñer
Catedràtic de Filologia Grega de la Universitat Complutense de Madrid

Coordinador del cicle:
Marco Antonio Coronel Ramos
Catedràtic de Filologia Clàssica de la Universitat de València

..CICLO DE CONFERENCIAS
EL MUNDO CLÁSICO EN LA REALIDAD OCCIDENTAL

Conferencia
Constantinopla, faro del helenismo.
Humanismo y literatura en la Edad Media griega

A cargo de:
Juan Signes Codoñer
Catedrático de Filología Griega de la Universidad Complutense de Madridid.

Coordinador del ciclo:
Marco Antonio Coronel Ramos
Catedrático de Filología Clásica de la Universitat de València....

....Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València

..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València

....

Juan Signes Codoñer
....Es va llicenciar en Filologia Clàssica per la Universitat de Salamanca en 1987 i va cursar estudis doctorals de Bizantinística a Berlín Occidental (1987-1989). Va ser becari predoctoral FPU (1990-1993) i ajudant (1995-1996) a la Universitat Complutense. És titular de Filologia Grega a la Universitat de Valladolid des de 1996 i catedràtic per habilitació nacional en aquesta universitat des de 2008. Ha fet estades investigadores a Viena, París, Birmingham, Oxford i Washington. Des de 2017 és president de l'Associació Espanyola de Bizantinística i  va ser vicepresident de l'Associació Internacional d'Estudis Bizantins entre 2016-2022. Els seus temes d'investigació són la literatura grega, amb especial atenció als processos de reescriptura de textos i la historiografia; la història bizantina; la identitat dels grecs en relació amb les cultures d'orient; la tradició gramatical i la difusió de l'escriptura grega; el dret bizantí, i l'hel·lenisme espanyol del segle XVI. Des d'octubre de 2020 forma part del Departament de Filologia Grega de la Universitat Complutense de Madrid i està al capdavant del grup investigador Bósforo.

..Licenciado en Filología Clásica por la Universidad de Salamanca en 1987 y realizó estudios doctorales de Bizantinística en Berlín Occidental (1987-1989). Becario predoctoral FPU en la Universidad Complutense (1990-1993) y ayudante (1995-1996). Titular de Filología Griega en Valladolid desde 1996 y Catedrático por habilitación nacional en la misma Universidad desde 2008. Ha realizado estancias investigadoras en Viena, París, Birmingham, Oxford y Washington. Presidente desde 2017 de la Asociación Española de Bizantinística y vicepresidente entre 2016-2022 de la Asociación Internacional de Estudios Bizantinos. Sus temas de investigación son la literatura griega con especial atención a los procesos de reescritura de textos y la historiografía; la historia bizantina; la identidad de los griegos en relación con las culturas de oriente; la tradición gramatical y la difusión de la escritura griega; el derecho bizantino; el helenismo español del siglo XVI. Desde octubre de 2020 forma parte del Departamento de Filología Griega de la Universidad Complutense de Madrid y está al frente del grupo investigador BÓSFORO.

....

Sinopsi
....En la conferència es farà una exposició dels principals trets de la literatura bizantina, amb especial èmfasi en la llengua i els gèneres literaris. Així mateix, es pararà atenció als diferents períodes històrics i a la seua transmissió i recepció a Occident, al final de l'edat mitjana. ..En la conferencia se hará una exposición de los principales rasgos de la literatura bizantina, haciendo especial énfasis en la lengua y los géneros literarios y prestando especial atención tanto a los periodos históricos como a su transmisión y recepción en Occidente al final de la Edad Media. ....