....Dijous, 3 d’abril..Jueves, 3 de abril..x.... de 2025
19:00 ....hores..horas..x....
....Aula Magna. Centre Cultural La Nau. Entrada lliure. Aforament limitat ..Aula Magna. Centro Cultural La Nau. Entrada libre. Aforo limitado ....

....Cicle de conferències
MARIA BENEYTO, L’ESCRIPTURA FORTA I MÚLTIPLE

CONFERÈNCIA
Maria Beneyto, poeta. Una reivindicació

A càrrec de:
Vinyet Panyella i Balcells
Escriptora i investigadora cultural

Presenta:
Josep Ballester-Roca
Catedràtic del departament  de Didàctica de la Llengua i la Literatura_Universitat de València   ..

Ciclo de conferencias
MARIA BENEYTO, L’ESCRIPTURA FORTA I MÚLTIPLE

Conferencia
María Beneyto, poeta. Una reivindicación

A cargo de:
Vinyet Panyella i Balcells
Escritora e investigadora cultural

Presenta:
Josep Ballester-Roca
Catedrático del departamento de Didàctica de la Lengua y la Literatura_Universitat de València ....

....Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València

..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València

....

....Vinyet Panyella, nascuda a Sitges,  és escriptora, investigadora cultural i comissària d’exposicions.

Ha sigut presidenta del Consell Nacional per a la Cultura i les Arts de Catalunya (2019-2024); directora dels Museus de Sitges (2011-2019); gerent (1989-1996) i directora de la Biblioteca de Catalunya (2000-2004), entre altres responsabilitats en l’àmbit documental i patrimonial del sector públic.

Ha publicat quaranta títols: poesia (17), biografies, assajos i estudis artístics i literaris, així com nombrosos textos, catàlegs i articles. La seua obra poètica ha sigut traduïda a diversos idiomes i està inclosa en antologies des de 1995 fins a l’actualitat. Un poemari nou, Llum abissal, té prevista la seua aparició aquesta primavera.

Com a investigadora s’ha especialitzat en història cultural, literària i artística, i ha dedicat estudis a Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Ramon Casas, Joaquim Sunyer i Picasso, a las artistes Lola Anglada i  Angeles Santos, o als  poetes J. V. Foix i Rosa Leveroni, entre altres. Recentment ha comissariat juntament amb E. Trenc l’exposició  “De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914”, (Museu Picasso, Barcelona, 21.11.2024- 30.03.2025). Actualment està ultimant un estudi sobre el poeta Joan Salvat-Papasseit.

En 1999 va publicar l’antologia Contemporànies. Poetes dels Països Catalans, i va iniciar així una línia d’estudi sobre poesia en llengua catalana escrita per dones, que va continuar elaborant amb estudis  sobre Simona Gai, Rosa Leveroni, Mercè Rodoreda o Montserrat Abelló, entre altres.

Des de 1998 crea i manté la columna de caràcter literari i cultural titulada “El Marge Llarg” en el setmanari centenari L’Eco de Sitges, i des de 2006 manté el blogweb Quadern de Terramar.

Sinopsi
Maria Beneyto, poeta. Una reivindicació
Vista des de la perspectiva actual, l’obra poètica en valencià de l’escriptora Maria Beneyto (1920-2011) s’erigeix com una de les veus més potents i singulars no sols d’entre la seua generació, sinó en el conjunt del sistema literari. No obstant això,  la seua presència i visibilitat no correspon a la de la seua importància i aportació respecte de les poètiques del segle. Cal dir que la literatura escrita per dones, especialment les que van escriure i van publicar durant els anys del franquisme, presenta encara un notable dèficit presencial en el panorama editorial i acadèmic. Han hagut de transcórrer diverses dècades perquè poguem disposar d’edicions crítiques i obres completes de poetes com Mercè Rodoreda o Rosa Leveroni, que han sigut objecte de recopilacions pòstumes.

La poesia completa de Beneyto veurà la llum enguany, que es commemora el seu centenari i permetrà apreciar el balanç de la seua aportació en el conjunt del panorama poètic de la segona meitat del segle vint. Beneyto va figurar com una de les personalitats més brillants de la generació dels anys 50 i no va patir el decalatge generacional d’altres  poetes com Montserrat Abelló, Felícia Fuster o Maria Àngels Anglada, l’obra poètica de les quals té lloc amb dècades de diferència dels seus contemporanis masculins. En el cas de Beneyto i malgrat la seua constant dedicació a la literatura, la innegable qualitat de la seua obra, els premis obtinguts i una permanent vocació lírica, la seua obra literària, i la poètica en particular, han sigut objecte de la denominada doble minorització, la lingüística i la de gènere, entre silencis gens justificables, però molt freqüents. Com succeeix igualment amb Maria Ibars, Matilde Llória o Carmelina Sánchez-Cutillas.

La conferència “Maria Beneyto, poeta. Una reivindicació” planteja una lectura global de l’obra poètica escrita en valencià des d’una perspectiva actual, en què la seua veu lírica exposa amb sincera contundència la problemàtica de la dona aparentment forta —“la dona forta” és la imatge que la singularitza— des de la doble vivència de l’amor i del dolor que comporta, de la trista tendresa d’una maternitat inexistent, de l’afirmació de la voluntat de ser, malgrat la llibertat que li és negada. La contemporaneïtat dels temes dels seus versos i la força lírica de la seua dicció justifiquen, encara més, la reivindicació d’una obra equiparable a la de les millors poetes del seu segle.  ..

Vinyet Panyella, nacida en Sitges, es escritora, investigadora cultural y comisaria de exposiciones.

Ha sido presidenta del Consell Nacional per a la Cultura i les Arts de Catalunya (2019-2024); directora de los Museos de Sitges (2011-2019); gerente (1989-1996) y directora de la Biblioteca de Catalunya (2000-2004), entre otras responsabilidades en el ámbito documental y patrimonial del sector público.

Ha publicado cuarenta títulos: poesía (17), biografías, ensayos y estudios artísticos y literarios, así como numerosos textos, catálogos y artículos. Su obra poética ha sido traducida a diversos idiomas y está incluída en antologías desde 1995 hasta la actualidad. Un nuevo poemario, Llum abissal, tiene prevista su aparición esta primavera.

Como investigadora se ha especializado en historia cultural, literaria y artística, dedicando estudios desde Santiago Rusiñol, Miquel Utrillo, Ramon Casas, Joaquim Sunyer i Picasso, a las artistas Lola Anglada y  Angeles Santos, o a los poetas J. V. Foix y Rosa Leveroni, entre otros. Recientemente ha comisariado juntamente con E. Trenc la exposición De Montmartre a Montparnasse. Artistes catalans a París, 1889-1914, (Museu Picasso, Barcelona, 21.11.2024- 30.03.2025). Actualmente está ultimando un estudio sobre el poeta Joan Salvat-Papasseit.

En 1999 publicó la antología Contemporànies. Poetes dels Països Catalans, iniciando una línea de estudio sobre poesía en lengua catalana escrita por mujeres, que continuó escribiendo sobre Simona Gay, Rosa Leveroni, Mercè Rodoreda o Montserrat Abelló, entre otras.

Desde 1998 crea y mantiene la columna de carácter literario y cultural titulada El Marge Llarg en el semanario centenario L’Eco de Sitges, y desde 2006 mantiene el blogweb Quadern de Terramar.

Sinopsis
Maria Beneyto, poeta. Una reivindicació
Vista desde la perspectiva actual, la obra poética en valenciano de la escritora Maria Beneyto (1920-2011) se erige como una de las voces más potentes y singulares no sólo de entre su generación sino en el conjunto del sistema literario. Sin embargo su presencia y visibilidad no corresponde a la de su importancia y aportación respecto de las poéticas del siglo. Cabe decir que la literatura escrita por mujeres, en especial las que escribieron y publicaron durante los años del franquismo, presenta aún un notable déficit presencial en el panorama editorial y académico. Han tenido que transcurrir varias décadas para poder disponer de ediciones críticas y obras completas de poetas como Mercè Rodoreda o Rosa Leveroni, que han sido objeto de recopilaciones póstumas.

La poesía completa de Beneyto verá la luz dentro de este año que conmemora su centenario y permitirá apreciar el balance de su aportación en el conjunto del panorama poético de la segunda mitad del siglo veinte. Beneyto figuró como una de las personalidades más brillantes de la generación de los años 50 y no sufrió el decalaje generacional de otras poetas como Montserrat Abelló, Felícia Fuster o Maria Àngels Anglada cuya obra poética tiene lugar con décadas de diferencia de sus contemporáneos masculinos. En el caso de Beneyto y pese a su constante dedicación a la literatura, a la innegable calidad de su obra, a los premios obtenidos y a una permanente vocación lírica la obra literaria de Beneyto y la poética en particular han sido objeto de la denominada doble minorización, la lingüística y la de género, entre silencios nada justificables pero muy frecuentes. Como sucede igualmente con Maria Ibars, Matilde Llória o Carmelina Sánchez-Cutillas.

La conferencia Maria Beneyto, poeta. Una reivindicació plantea una lectura global de la obra poética escrita en valenciano desde una perspectiva actual en que su voz lírica expone con sincera contundencia la problemática de la mujer aparentemente fuerte – “la dona forta” es la imagen que la singulariza – des de la doble vivencia del amor y del dolor que conlleva, de la triste ternura de una maternidad inexistente, de la afirmación de la voluntad de ser pese a la libertad que le es negada. La contemporaneidad de los temas de sus versos y la fuerza lírica de su dicción justifican, si cabe, la reivindicación de una obra equiparable a la de las mejores poetas de su siglo.   ....