....Dijous, 28 de novembre..Jueves, 28 de noviembre..x.... de 2024
20:00 ....hores..horas..x....
....Paranimf. Centre Cultural La Nau. Entrada lliure. Aforament limitat ..Paranimf. Centro Cultural La Nau. Entrada libre. Aforo limitado ....
....
Conferència
Gaza davant la història: sionisme, antisemitisme i colonialisme
A càrrec d’:
Enzo Traverso
Historiador, titular de la Càtedra d'Humanitats de la Universitat Cornell, Ithaca, Nova York
..
Conferencia
Gaza ante la historia: sionismo, antisemitismo y colonialismo
A cargo de:
Enzo Traverso
Historiador, titular de la catedra de humanidades de la Universidad Cornell, Ithaca, New York....
....Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València
..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Societat de la Universitat de València
....
....
Enzo Traverso
Nasqué a Itàlia en 1957. Va estudiar història a la Universitat de Gènova i es va doctorar a l'Ecole des Hautes Etudes en Sciences Socials de Paris. Va ensenyar ciències polítiques durant diversos anys a França i des de 2013 és Susan and Barton Winokur Professor in the Humanities, a la Universitat Cornell (Ithaca, Nova York). Ha estat professor convidat en diversos països d'Europa i Amèrica Llatina. Tots els seus llibres estan traduïts al castellà, entre els quals La violencia nazi. Una genealogía europea (2002); A sangre y fuego. De la guerra civil europea (2010); El final de la modernidad judía. Historia de un giro conservador (2013); Melancolía de la izquierda. Después de las utopías (2019); Revolución: una historia intelectual (2022); La cuestión judía: historia de un debate marxista (2023), i moltes també s’han publicat en català, com ara El totalitarisme. Història d’un debat (2002); Els usos del passat. Història, memòria, política (2006); Els nous rostres del feixisme (2018), i Passats singulars. El «jo» en l’escriptura de la història (2021).
..
Enzo Traverso
Nació en Italia en 1957. Estudió historia en la universidad de Génova y logro su doctorado en la Ecole des Hautes Etudes en Sciences Sociales de Paris. Enseñó por varios años las ciencias políticas en Francia y desde 2013 es Susan and Barton Winokur Professor in the Humanities de Cornell University (Ithaca, NY). Ha sido profesor invitante en varios países de Europa y América latina. Todos sus libros son traducidos al castellano, entre los cuales La violencia nazi. Una genealogía europea (2002); A sangre y fuego. De la guerra civil europea (2010); El final de la modernidad judía. Historia de un giro conservador (2013); Melancolía de la izquierda. Después de las utopías (2019); Pasado singular: el “yo” en la escritura de la historia (2022); Revolución: una historia intelectual (2022); La cuestión judía: historia de un debate marxista (2023). ....
....
Sinopsi
Hi ha un lèxic de la guerra de Gaza que interroga la història: pogrom, terrorisme, antisemitisme, sionisme, genocidi, colonialisme… Els conceptes utilitzats per a interpretar aquest conflicte mereixen una reflexió crítica sobre la seua pertinència i, en molts casos, els seus abusos. Les paraules no són neutrals. Invocar la memòria de l'holocaust per a justificar un genocidi en el present és una operació intel·lectual que sorprèn i interpel·la en primer lloc l'historiador. L'atac del 7 d'octubre va ser atroç, però la guerra israeliana en els mesos següents ha pres trets genocides. La història sembla remuntar-se al segle XIX, quan Occident perpetrava genocidis colonials en nom de la seua “missió civilitzadora”. Quines són les conseqüències d'aquesta guerra per a la nostra consciència històrica i la nostra memòria col·lectiva? Estem davant d’una “neollengua” orwel·liana que deforma el sentit de les paraules?
..
Sinopsis
Hay un léxico de la guerra de Gaza que interroga la historia: pogromo, terrorismo, antisemitismo, sionismo, genocidio, colonialismo… Los conceptos utilizados para interpretar este conflicto merecen una reflexión crítica sobre su pertinencia y, en muchos casos, sus abusos. Las palabras no son neutrales. Invocar la memoria del Holocausto para justificar un genocidio en el presente es una operación intelectual que sorprende e interpela en primer lugar el historiador. El ataque del 7 de octubre fue atroz, pero la guerra israelí en los meses siguientes ha tomado rasgos genocidas. La historia parece remontarse al siglo XIX, cuando Occidente perpetraba genocidios coloniales en nombre de su “misión civilizadora”. ¿Cuáles son las consecuencias de esta guerra para nuestra consciencia histórica y nuestra memoria colectiva? ¿Estamos enfrentados a una “neolengua” orwelliana que deforma el sentido de las palabras?
....