....Presentació de llibre i debat..Presentación del libro y debate..x....

....Dimarts, 7 de novembre..Martes, 7 de noviembre..x.... de 2017
19:00 ....hores..horas..x....
Aula Magna. Centre Cultural La Nau
....Carrer de la Universitat, 2 - 46003 València..Calle de la Universidad, 2 - 46003 Valencia..x....

....Entrada lliure. Aforament limitat..Entrada libre. Aforo limitado..x....

....Amb la participació de:..Con la participación de:..x....
....Luis Alonso de Armiño, Taller d'Urbanisme - UPV; Pedro Ruiz Torres, catedràtic d'Història Contemporània i ex rector de la Universitat de València; Juan Mora Pastor, director del Secretariat d’Investigació de la Universitat d’Alacant;
Gaspar Jaén i Urban, autor del llibre i professor d’arquitectura de la Universitat d’Alacant ..Luis Alonso de Armiño, Taller de Urbanismo - UPV; Pedro Ruiz Torres, catedrático de Historia Contemporánea y ex rector de la Universitat de València; Juan Mora Pastor, director del Secretariado de Investigación de la Universitat d’Alacant; Gaspar Jaén i Urban, autor del libro y profesor de arquitectura de la Universitat d’Alacant..x....

Gaspar Jaén i Urban (....Elx..Elche..x.... 1952).
....Doctor arquitecte i escriptor. Es titulà a l'Escola d'Arquitectura de València el 1976. En aquesta mateixa escola es doctorà el 1990 amb la Tesi Doctoral «Formació de la moderna ciutat d'Elx: 1740-1962. Del pont i el Raval de Santa Teresa al Pla General d'Ordenació Urbana», un extens estudi que es troba en la base d’aquest llibre. La seua activitat comprèn l'exercici professional de l'arquitectura, la urbanística i l'ensenyament, com també l'escriptura (poesia, narrativa i assaig). Entre el 1980 i el 1991 ocupà el càrrec d'arquitecte municipal a l'Ajuntament d'Elx i, entre el 1987 i el 1994, féu d'assessor de l'alcalde d'aquesta ciutat en temes d'arquitectura i d'urbanisme. Des del 1989 fa de professor de dibuix d’arquitectura a l'Escola Politècnica Superior de la Universitat d'Alacant, on va obtenir la càtedra d'escola universitària el 1993. Entre el 1996 i el 2000 hi coordinà els estudis d'arquitectura. Entre el 1987 i el 2006 fou membre de la Junta Local Gestora del Patronat de la Festa d'Elx i entre el 1989 i el 1998 en fou l'arquitecte encarregat de la tramoia. Del 1974 ençà ha publicat nombrosos assaigs sobre temes de la seua especialitat, gairebé sempre referits a l'àmbit de la comarca del Baix Vinalopó o del País Valencià: L'ordenació del territori del País Valencià (València 1976); Guia provisional d'arquitectura d'Elx (Alacant 1978); Qüestions territorials al País Valencià (Sagunt 1979); «L'arquitectura popular dels horts de palmeres d'Elx» (València 1980); «Poètica de la ciutat» (Barcelona 1982); «Diari d'Itàlia» i altres escrits (Alacant 1985-1986); el primer volum de Guia de l'Arquitectura i l'Urbanisme de la ciutat d'Elx (Alacant 1989), el segon [La Vila i el Raval d'Elx: arquitectura i urbanisme (Alacant 1999)], el tercer [De les Clarisses al Salvador: llevant i migdia de la vila d’Elx, arquitectura i urbanisme (Alacant 2012)] i el quart [Elx, barris del segles XVIII, XIX i XX: arquitectura i urbanisme (Alacant 2015)]; La Glorieta d'Elx (Elx 1991); Les palmeres del migjorn valencià (València 1994), D'aigua i obres hidràuliques a Elx (Alacant 1999) i El paisaje urbano de Nueva York en la obra escrita de Federico García Lorca (Alacant 2014). Ha dirigit l'obra col⋅lectiva Guía de arquitectura de la provincia de Alicante (Alacant 1999). Els seus dibuixos de arquitectura i de paisatge han estat publicats a Jardins, teixits, paisatges (Alacant 2013) i London’s rivers (Alacant 2015), com també a les revistes Mètode i La Rella. Té també escrits en publicacions periòdiques i aportacions a congressos nacionals i internacionals d'arquitectura, d'urbanisme i d'expressió gràfica. La seua obra poètica comprèn: Cadells de la fosca trencada (València 1976), Cambra de mapes (Barcelona 1982), La Festa (Palma 1982), Fragments (València 1991), Del temps present (Alzira 1998), Pòntiques (Alzira 2000), Territoris (Tarragona 2003), Estellesiana (Tarragona 2007), i Testament, sonets de l’hort de palmeres (Tarragona 2012). Alguns poemes han estat traduïts al castellà, a l’anglès, al francès, a l'italià i a l’holandès. Ha publicat la narració Àngels d'algeps al corredor de l'Orgue (València 1986) i, amb fotografies d'Andreu Castillejos, Llibre de la Festa d'Elx (Elx 1984, Alacant 2015). També la versió catalana del llibre de relats de Joan Calduch Un palau d'hivern (València 1988). ..Doctor arquitecto y escritor. Se tituló en la Escuela de Arquitectura de Valencia en 1976. En esta misma escuela se doctoró en 1990 con la Tesis Doctoral «Formació de la moderna ciutat d'Elx: 1740-1962. Del pont i el Raval de Santa Teresa al Pla General d'Ordenació Urbana», un extenso estudio que se encuentra en la base de este libro. Su actividad comprende el ejercicio profesional de la arquitectura, la urbanística y la enseñanza, así como la escritura (poesía, narrativa y ensayo). Entre 1980 y 1991 ocupó el cargo de arquitecto municipal en el Ayuntamiento de Elche y, entre 1987 y 1994, hizo de asesor del alcalde de esta ciudad en temas de arquitectura y de urbanismo. Desde 1989 es profesor de dibujo de arquitectura en la Escuela Politécnica Superior de la Universidad de Alicante, donde obtuvo la cátedra de universidad a 1993. Entre 1996 y 2000 coordinó los estudios de arquitectura. Entre 1987 y 2006 fue miembro de la Junta Local Gestora del Patronato de la Fiesta de Elche y entre 1989 y 1998  fue el arquitecto encargado de la tramoya. De 1974 a esta parte ha publicado numerosos ensayos sobre temas de su especialidad, casi siempre referidos al ámbito de la comarca del Bajo Vinalopó o del País Valenciano: L'ordenació del territori del País Valencià (València 1976); Guia provisional d'arquitectura d'Elx (Alacant 1978); Qüestions territorials al País Valencià (Sagunt 1979); «L'arquitectura popular dels horts de palmeres d'Elx» (València 1980); «Poètica de la ciutat» (Barcelona 1982); «Diari d'Itàlia» i altres escrits (Alacant 1985-1986); el primer volumen de Guia de l'Arquitectura i l'Urbanisme de la ciutat d'Elx (Alacant 1989), el segundo [La Vila i el Raval d'Elx: arquitectura i urbanisme (Alacant 1999)], el tercero [De les Clarisses al Salvador: llevant i migdia de la vila d’Elx, arquitectura i urbanisme (Alacant 2012)] y el cuarto  [Elx, barris del segles XVIII, XIX i XX: arquitectura i urbanisme (Alacant 2015)]; La Glorieta d'Elx (Elx 1991); Les palmeres del migjorn valencià (València 1994), D'aigua i obres hidràuliques a Elx (Alacant 1999) y El paisaje urbano de Nueva York en la obra escrita de Federico García Lorca (Alacant 2014). Ha dirigido la obra colectiva Guía de arquitectura de la provincia de Alicante (Alicante 1999). Sus dibujos de arquitectura y de paisaje han sido publicados en Jardins, teixits, paisatges (Alacant 2013) i London’s rivers (Alacant 2015), así como en las revistas Mètode i La Rella. Tiene también escritos en publicaciones periódicas y aportaciones a congresos nacionales e internacionales de arquitectura, de urbanismo y de expresión gráfica. Su obra poética comprende: Cadells de la fosca trencada (València 1976), Cambra de mapes (Barcelona 1982), La Festa (Palma 1982), Fragments (València 1991), Del temps present (Alzira 1998), Pòntiques (Alzira 2000), Territoris (Tarragona 2003), Estellesiana (Tarragona 2007), y  Testament, sonets de l’hort de palmeres (Tarragona 2012)

Algunos poemas han sido traducidos al castellano, al inglés, al francés, al italiano y al holandés. Ha publicado la narración Àngels d'algeps al corredor de l'Orgue (València 1986) y, con fotografías de Andreu Castillejos, Llibre de la Festa d'Elx (Elx 1984, Alacant 2015). También la versión catalana del libro de relatos de Joan Calduch Un palau d'hivern (València 1988). ..x....

....Sinopsi..Sinopsis..x....
....En aquest llibre s’estudia el procés de transformació de la ciutat d'Elx des de meitat del segle xviii fins a la dècada dels seixanta del segle xx; es tracta, com es pot veure, d'un arc temporal en el qual es concentren les modificacions de fonament que jalonen la configuració progressiva de la ciutat moderna europea i en el qual se centren actualment els esforços d'un bon nombre d'investigadors procedents de camps disciplinars diversos, tant en el nostre context cultural i geogràfic (el País Valencià) com també en d'altres àmbits més amplis. Dins d'aquesta coincidència general amb un important sector d'investigació, aquest llibre reuneix característiques que el fan particularment interessant. En primer lloc, l'encert en l'elecció del tema, on concorren el període històric i la ciutat on es du a terme l'estudi: un extens període històric en el qual naix la moderna societat en què vivim i en el qual la ciutat d'Elx i el camp circumdant s'han fos llargament segons un procés de mutacions físiques que han estat expressió de la història de la ciutat i, a través d'aquesta, del país sencer. Al llarg d'aquest període s'hi donen cita tots els grans postulats tècnics i ideològics (els "temes" de la transformació urbana dels segles xix i principi del xx) que s'entrecreuen amb els canvis reals que s'han operat en la forma urbana i amb els "episodis" que han donat una forma precisa a les formulacions ideològiques de la urbanització. De manera complementària, la transformació específica d'Elx permet establir una concreta periodització que ha donat llum tant sobre les modalitats que ha adoptat al País Valencià la transformació de ciutats de mitjana grandària (suport de la nostra xarxa de ciutats) com sobre la fortuna i la consistència de la tradició "tècnica" en matèria de projectar i controlar aquesta transformació. Una altra característica és l'enfocament decididament bolcat envers la individuació d'un punt de vista disciplinar específic, el qual, sense renunciar a fer ús de la historiografia convencional, troba en la naturalesa material del fabricat urbà la veritable clau interpretativa del procés: es tracta d'interpretar les mutacions a partir de la seua forma concreta, ço és, a partir de la seua vinculació amb una determinada pràctica (l'arquitectura, la construcció, la fabricació edilícia). ..En este libro se estudia el proceso de transformación de la ciudad de Elche desde mitad del siglo XVIII hasta la década de los sesenta del siglo XX; se trata, como se puede ver, de un arco temporal en el que se concentran las modificaciones de fundamento que jalonan la configuración progresiva de la ciudad moderna europea y en el que se centran actualmente los esfuerzos de un buen número de investigadores procedentes de campos disciplinares diversos, tanto en nuestro contexto cultural y geográfico (el País Valencià) así como en otros ámbitos más amplios. Dentro de esta coincidencia general con un importante sector de investigación, este libro reúne características que lo hacen particularmente interesante. En primer lugar, el acierto en la elección del tema, donde concurren el período histórico y la ciudad donde se lleva a cabo el estudio: un extenso período histórico en el que nace la moderna sociedad en que vivimos y en el que la ciudad de Elche y el campo circundante han fundido largamente según un proceso de mutaciones físicas que han sido expresión de la historia de la ciudad y, a través de esta, del país entero. A lo largo de este periodo se dan cita todos los grandes postulados técnicos e ideológicos (los "temas" de la transformación urbana de los siglos XIXy principios del XX) que se entrecruzan con los cambios reales que se han operado en la forma urbana y con los "episodios" que han dado una forma precisa a las formulaciones ideológicas de la urbanización. De manera complementaria, la transformación específica de Elche permite establecer una concreta periodización que ha dado luz tanto sobre las modalidades que ha adoptado en Valencia la transformación de ciudades de mediano tamaño (apoyo de nuestra red de ciudades) como sobre la fortuna y la consistencia de la tradición "técnica" en materia de proyectar y controlar esta transformación. Otra característica es el enfoque decididamente volcado hacia la individuación de un punto de vista disciplinar específico, el cual, sin renunciar a hacer uso de la historiografía convencional, encuentra en la naturaleza material del fabricado urbano la verdadera clave interpretativa del proceso: se trata de interpretar las mutaciones a partir de su forma concreta, es decir, a partir de su vinculación con una determinada práctica (la arquitectura, la construcción, la fabricación edilicia). ..x....