....Dilluns, 2 de desembre..Lunes, 2 de diciembre..x.... de 2019
19:00 ....hores..horas..x....
....Aula Magna..Aula Magna..... Centre Cultural La Nau
....Carrer de la Universitat, 2 - 46003 València..Calle de la Universidad, 2 - 46003 Valencia..x....
....Entrada lliure. Aforament limitat..Entrada libre. Aforo limitado..x....
....A càrrec de David Casacuberta Sevilla. Professor de Filosofia de la Ciència. Universitat Autònoma de Barcelona. ..A cargo de David Casacuberta Sevilla. Profesor de Filosofía de la Ciencia. Universidad Autónoma de Barcelona. ....
....Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives. Vicerectorat de Cultura i Esport..Organiza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives. Vicerectorat de Cultura i Esport ....
David Casacuberta Sevilla
....Professor de filosofia de la Ciència en el Departament de Filosofia de la Universitat Autònoma de Barcelona.
La seua línia d’investigació actual són els impactes socials i cognitius de les TIC. Ha publicat diversos llibres, capítols de llibre i articles sobre el tema, tant en paper com en format electrònic. Va rebre el premi Eusebi Colomer de la Fundació Epson al millor assaig sobre els aspectes socials, antropològics, filosòfics o ètics relacionats amb la nova societat tecnològica amb el seu llibre Creació col·lectiva. També va ser el guanyador del premi Enginy 400 —al voltant del 400 aniversari del Quixot—, organitzat pel Ministeri de Cultura i la Societat Estatal de Commemoracions Culturals, al millor projecte de net.art amb la seua obra X-Reloaded, (en col·laboració amb Marco Bellonzi).
Ha treballat per a Trànsit Projectes (wwww.transit.es) en diversos projectes finançats per la Unió Europea relacionats amb la e-inclusió i les TIC i en com poden utilitzar-se per a lluitar contra l’exclusió social. En paral·lel ha treballat en projectes de cultura digital com Autobahn —una cartografia de la música electrònica per a la Mediateca del Caixafòrum i Hiperiment—, l’hipertext en joc per al Centre de Cultura Contemporània. David s’interessa per multitud de temes, des de l’estètica gastronòmica a la bioètica, però la seua investigació se centra en les implicacions socials, culturals i cognitives de les tecnologies digitals, i en com el pensament oriental clàssic pot ajudar-nos a entendre millor què és la ment i qui som nosaltres al cap i a la fi. Com a filòsof de la ciència, fa molts anys que lluita per augmentar la nostra conscienciació sobre el fet que el xifrat o encriptació de les nostres comunicacions personals no sols és una cosa necessària, sinó que ha de ser un dret universal. És membre de think-tank espanyol d’eDemocracia [www.edemocracia.com], amb un interès especial pels processos d’e-participació.
..Profesor de filosofía de la Ciencia en el Departamento de Filosofía de la Universidad Autónoma de Barcelona.
Su línea de investigación actual son los impactos sociales y cognitivos de las TIC y ha publicado diversos libros, capítulos de libro y artículos sobre el tema, tanto en papel como en formato electrónico. Recibió el premio Eusebi Colomer de la Fundación Epson al mejor ensayo sobre los aspectos sociales, antropológicos, filosóficos o éticos relacionados con la nueva sociedad tecnológica con su libro “Creación colectiva”. También es ganador del premio Ingenio 400 —alrededor del 400 aniversario de El Quijote—, organizado por el Ministerio de Cultura y la Sociedad Estatal de conmemoraciones culturales, al mejor proyecto de net.art con su obra X-Reloaded (en colaboración con Marco Bellonzi)
Ha trabajado para Trànsit Projectes (wwww.transit.es) en diversos proyectos financiados por la Unión Europea relacionados con la e-inclusión y las TIC y en cómo pueden utilizarse para luchar contra la exclusión social. En paralelo ha trabajado en proyectos de cultura digital como Autobahn —una cartografía de la música electrónica para la Mediateca del Caixaforum e Hiperiment—, el hipertexto en juego para el Centro de Cultura Contemporánea. David se interesa por multitud de temas, desde la estética gastronómica a la bioética, pero su investigación se centra en las implicaciones sociales, culturales y cognitivas de las tecnologías digitales, y en cómo el pensamiento oriental clásico puede ayudarnos a entender mejor qué es la mente y quiénes somos nosotros, al fin y al cabo. Como filósofo de la ciencia, lleva muchos años batallando por aumentar nuestra concienciación sobre que el Cifrado o Encriptación de nuestras comunicaciones personales no solo es algo necesario, sino que debe ser un derecho universal. Es miembro de think-tank español de eDemocracia [www.edemocracia.com], con un interés especial por los procesos de e-participación. ....
....Sinopsi..Sinopsis....
....Cada vegada ens acostem més a la societat transparent que va augurar Brin en 1999. Una societat en què totes les nostres accions queden enregistrades en els dispositius més variats: càmeres, servidors d’Internet, comptes de correu electrònic, registres de telefonades. Les noves tecnologies digitals en el seu estat actual són ja de facto sistemes d’espionatge. Aquest enorme canvi tecnològic, provoca transformacions socials, que exigeixen també canvis en la nostra concepció dels drets humans. Aquests canvis estan relacionats amb la idea d’intimitat com a dignitat. Així, el dret a la intimitat es deriva de la idea general del dret a mantenir la dignitat humana. Per això, qualsevol invasió de la nostra esfera privada suposa un atac a la nostra dignitat, ho sapiem o no, ens afecte psicològicament o no. I hem d’actualitzar les bases ontològiques amb les quals argumentar de manera inequívoca la necessitat d’un dret a la intimitat en la societat global actual, perquè incideix enormement sobre el nostre entorn de proximitat i vida quotidiana. En defensa dels nostres drets individuals en el món global, proposem que l’encriptació o xifrat es convertisca en el número 31 de la Llista Universal de Drets Humans.
D’altra banda, vivim en un món cada vegada més governat pels algorismes informàtics. Però aquests algorismes encara no capturen tots els matisos d’una decisió humana i, per tant, hi ha determinacions que de moment només hauríem de prendre nosaltres. No obstant això, és un fet que les macrodades (big data ) i la intel·ligència artificial en les seues diverses formes ja automatitzen massivament preses de decisions sobre qüestions que fins ara només preníem els humans. En molts casos, aquesta algorítmica s’alimenta amb bases de dades amb cert biaixos racistes, xenòfobs, sexistes, etc., que hi ha en la nostra societat. Per això, hi ha el perill que els algorismes acaben perpetuant-los i amplificant-los. De tot això emergeix una nova forma d’injustícia: la injustícia algorítmica, que ens planteja nous dilemes i preguntes que cal enfrontar: com podem evitar-la i garantir que es prenguen les decisions que ens afecten de manera justa i ètica? Sobre qui ha de recaure aquesta responsabilitat? I quines conseqüències té tot això a escala social? ..Cada vez nos acercamos más a la Sociedad transparente que auguró Brin en 1999. Una sociedad en la que todas nuestras acciones quedan registradas en los más variados dispositivos: cámaras, servidores de Internet, cuentas de correo electrónico, registros de llamadas telefónicas. Las nuevas tecnologías digitales en su actual estado son ya de facto sistemas de espionaje. Este enorme cambio tecnológico, empuja transformaciones sociales, que exigen también cambios en nuestra concepción de los derechos humanos. Dichos cambios están relacionados con la idea de intimidad como dignidad. Así, el derecho a la intimidad se deriva de la idea general deL derecho a mantener la dignidad humana. Por ello, cualquier invasión de nuestra esfera privada supone un ataque a nuestra dignidad, lo sepamos o no, nos afecte psicológicamente o no. Y hemos de actualizar las bases ontológicas con las que argumentar de modo inequívoco la necesidad de un derecho a la intimidad en la sociedad global actual, porque incide enormemente sobre nuestro entorno de proximidad y vida cotidiana. En defensa de nuestros derechos individuales en el mundo global, proponemos que la encriptación o cifrado se convierta en el número 31 de la Lista Universal de Derechos Humanos.
Por otra parte, vivimos en un mundo cada vez más gobernados por los algoritmos informáticos. Pero estos algoritmos todavía no capturan todos los matices de una decisión humana y, por tanto, hay determinaciones que por el momento solo deberíamos tomar nosotros. Sin embargo, es un hecho que los macrodatos (big data) y la inteligencia artificial en sus diversas formas ya automatizan masivamente tomas de decisiones sobre cuestiones que hasta ahora solo tomábamos los humanos. En muchos casos, esta algorítmica se alimenta con bases de datos con cierto sesgos racistas, xenófobos, sexistas, etc., que existen en nuestra sociedad. Por ello, existe el peligro de que los algoritmos acaben perpetuándolos y amplificándolos. De todo esto emerge una nueva forma de injusticia: la injusticia algorítmica, que nos plantea nuevos dilemas y preguntas que hay que enfrentar: ¿Cómo podemos evitarla y garantizar que se tomen las decisiones que nos afectan de forma justa y ética? ¿Sobre quién debe recaer esta responsabilidad? ¿Y qué consecuencias tiene todo ello a nivel social? ....