Dijous, 9 de juny de 2022
18:00 hores
Aula Magna. Centre Cultural La Nau. Inscripció ací.

Taula rodona “Individualitzacions sense subjecte en l’era digital"´, a propòsit de l’assaig Invulnerables e invertebrados. Mutaciones antropológicas del sujeto contemporáneo (2022), de Lola López Mondéjar.

Amb la intervenció de

Lola López Mondéjar,
Psicoanalista, assagista i escriptora

Ana Hernández Merino,
Doctora en Belles Arts, arteterapeuta i terapeuta ocupacional

Gisela Renes Calafat,
Psicòloga psicoanalista, especialista en Medicina Psicosomàtica

Cándido Polo Griñán,
Llicenciat en Medicina i Filosofia. Especialista en Psiquiatria

Organitza
Escola Europea de Pensament Lluís Vives del Vicerectorat de Cultura i Esport de la Universitat de València

Lola López Mondéjar

Psicoanalista, assagista i escriptora. Conferenciant convidada en diferents universitats i associacions psicoanalítiques espanyoles i estrangeres, ha publicat diversos assajos i obres de ficció. Entre les últimes destaquen les novel·les Mi amor desgraciado (2010, finalista del XXII Premio de Narrativa Torrente Ballester), La primera vez que no te quiero (2013), Cada noche, cada noche (2016) i els llibres de relats El pensamiento mudo de los peces (2008), Lazos de sangre (2012) i Qué mundo tan maravilloso (2018). Entre els seus assajos es troben la trilogia: El factor Munchausen. Psicoanálisis y creatividad, Una espina en la carne. Psicoanálisis y creatividad, i Literatura y psicoanálisis. Si digo agua, ¿beberé?, i el seu últim treball, Invulnerables e invertebrados. Mutaciones antropológicas del sujeto contemporáneo (Anagrama, 2022)  

Col·labora habitualment amb articles d’opinió i de crítica literària en diferents mitjans (Infolibre, Tribuna Feminista, el diario.es, La Opinión). Els seus articles de psicoanàlisi estan publicats en revistes com ara Aperturas Psicoanalíticas, El psicoanalítico, Revista de la Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN), entre altres. Manté des de 2014 un taller d’escriptura creativa presencial i en línia.

Ana Hernández Merino

Doctora en Belles Arts, artterapeuta i terapeuta ocupacional. Codirigeix el màster d’Artteràpia  de la Universitat Politècnica de València. Treballa en salut mental des de 1977. Ha publicat articles relacionats amb la teràpia ocupacional, l’art outsider i l’artteràpia. Destaquem: juntament amb María Montero-Ríos: Actividades artísticas y expresivas en terapia ocupacional, Síntesis  (2016), en (2019): "La importancia de la capacidad de crear como objetivo educativo" en D.A., Consejería de Educación. Múrcia. En 2021 publiquen Miradas del arte y la arteterapia en tiempos de la Covid19.  Revista papeles de arteterapia. UCM.   En López Cao, M. (coord): Arte, memoria y trauma. Una mirada terapéutica del arte y el arteterapia frente al trauma. Fundamentos, 2020. 

Comissària de l’exposició Pinacoteca Psiquiátrica (2009) i junt amb Cándido Polo: La Nau dels Bojos, una odissea de la desraó (2022), al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.  

.

Gisela Renes Calafat

Llicenciada en Psicologia per la Universitat de València i psicoanalista. Especialitat en Medicina Psicosomàtica per la Universitat d’Alcalá. Pertany a l’IEPPM (Institut d’Estudis de Psicosomàtica i Psicoteràpia Mèdica). Pertany al Centre Psicoanalític Valencià, que forma part de l’APM Asociación Psicoanalítica de Madrid. IPA. Ex docent dels cursos d’Actualització en Psiquiatria i Psicologia Clínica per a l’Escola Valenciana d’Estudis de la Salut (EVES) en la formació dels residents MIR, PIR. Professora dels cursos Psicoanàlisi Avui. Fonaments Teòrics i Clínics del Centre Psicoanalític Valencià. Docent dels cursos sobre Psicoanàlisi i Psicosomàtica al Col·legi de Psicòlegs de València. Professora en el màster d’Artteràpia de l’assignatura de Psicosomàtica a la Facultat de Belles Arts de València. Universitat Politècnica. Ha publicat articles d’interès científic en les revistes de l’IEPPM i de l’APM.  Música, cantant i compositora pertanyent a la SGAE. Creadora d’audiovisuals. Aficionada a la pintura i a l’escriptura creativa.    

.

Cándido Polo Griñán

Llicenciat en Medicina i Filosofia per la Universitat de València, on també va completar estudis de tercer cicle dins del programa de Sociologia i Antropologia Social. Especialista en psiquiatria, des de 1977 pertany als serveis de salut mental, als quals dedica la seua carrera de manera exclusiva, contribuint activament a la renovació de l’antic règim asilar i la implantació del model de psiquiatria comunitària. Comparteix les orientacions humanistes en la seua disciplina i busca amb les seues aportacions teòriques l’acostament interdisciplinari de les dues cultures, ciències i arts, com acredita la seua participació en els llibres col·lectius Bogeries de cinema (2001), Psiquiatres de cel·luloide (2006) i Cinema i bogeria (2010). Entre les seues contribucions destaquen els treballs de recerca sobre la història de la psiquiatria i la sociologia de les malalties mentals, amb una dedicació especial a l’assistència psiquiàtrica en les Brigades Internacionals, un camp que es mantenia inèdit fins llavors i que ha sigut presentat en diverses ponències en recents trobades d’historiadors i experts internacionals. Ha publicat els assajos Crónica del manicomio. Prensa, locura y sociedad (1999), per l’Asociación Española de Neuropsiquiatría (AEN-PV), i Sangre azul. Vida y delirio de Margarita Ruiz de Lihory  (2010), a càrrec de la Universitat de València, pel qual va guanyar el Premi d’Assaig Juan Gil-Albert en la convocatòria literària Ciutat de València de 2008. L’any 2021 va obtenir el Premi d’Assaig de la Institució Alfons el Magnànim per Bogeria  i salut mental a València. El manicomi de Jesús (1866-1989), que va ser publicat el mateix any. En l’actualitat, junt amb Ana Hernández Merino, promou com a comissari l’exposició La Nau dels bojos. Una odissea de la desraó (1409-2022), que es mantindrà a La Nau de la Universitat de València al llarg d’aquest any.    

.

Sinopsi

Es mantindrà una conversa sobre l’assaig de Lola López Mondéjar Invulnerables e invertebrados. Mutaciones antropológicas del sujeto contemporáneo (Anagrama, 2022), i s’establirà a continuació un diàleg amb el públic assistent sobre alguns dels símptomes contemporanis que analitza el llibre: obesitat, actuacions compulsives, amor i desamor en els temps de Tinder o la desesperada cerca d’identitat actual, tots ells exemples d’una personalitat buida i mancada de reflexivitat que impedeix als homes i les dones així conformats en la modernitat tardana l’accés a una subjectivitat crítica i creativa.