Conferència ‘Ressonàncies dialògiques en L’Hotel París’

Conferència ‘Ressonàncies dialògiques en L’Hotel París’.

Cicle de Conferències_Seminari  Vicent Andrés Estellés.

Dilluns, 13 de maig de 2024. Aula Magna. Centre Cultural La Nau

Maria Àngels Francés, Doctora en Filologia catalana i llicenciada en Filologia anglesa, aprofundeix en la seua intervenció, al Centre Cultural la Nau, en l’obra de Vicent Andrés Estellés (1924-1993) L’hotel París, poemari de vint i un poemes de 1956 que no va veure la llum fins al 1973 publicat per Edicions 62.

Francés va protagonitzar la segona conferència del cicle que commemora el centenari del naixement del poeta valencià, que té lloc a La Nau amb un convidat mensual fins al desembre de 2024.

La professora Francés analitza aquest poemari des de la proposta dialógica de M Bajtin, el poemari és en relació al subjet al que s’adreça (lector) i al món social que l’envolta. A més a més tenim aquesta vessant “pitòrica” que comparteix amb Neruda. El poeta valencià és capaç de construir alta poesia amb coses físiques i imatges:“Estellés no és mai un poeta cerebral, al contrari, parla amb el món i és una encarnació del món. Amb tècniques com l’enumeració, crea un bodegó sobre el present i construeix el món amb imatges pictòriques que acabes vivint”. Aquestes declaracions de Villatoro són un acompanyament perfecte a la intervención de la professora Fracés que es recrea en l’enumeració i el ritme com a característiques del poemari per interpelar al lector. També per a Jaume Plensa, que al 2017 va fer un gran llibre d’artista, una caixa que recull el text potentíssim d’Estellés i les creacions de l’artista, anomenat Plensa / Estellés / Hotel París , Estellés ‘és un poeta únic que ha fet de l’essencialitat de la solitud i de la mort els seus temes, amb una bellesa extraordinària que és una manera d’entendre l’amor i que torna el més vulgar en imprescindible

Francés estableix paral·lelismes entre l’obra del poeta valencià i el xilè Pablo Neruda (1904-1973), tant en la temàtica com en els aspectes tècnics de l’escriptura. Francés pren L’Hotel París per desgranar les “connexions” entre tots dos autors. “Estellés”, assenyala la conferenciant, “acumula semblances temàtiques i estilístiques amb Neruda, ja que tots dos són sensibles a la presència abassegadora de la mort. Hi ha molta mort en Neruda i Estellés”, que també connecten en les referències al sexe i la misèria, segons la professora de la Universitat d’Alacant.

Francés examina l’estil de tots dos autors per a revelar aspectes afins: “L’ús de formes lèxiques àmplies, com ara els adverbis acabats en ‘ment’, els superlatius, els gerundis, les paraules derivades… Tot això construeix un estat rotund, fonèticament suggestiu, que apel·la a tots els sentits”. Estellés, a més, connecta amb l’“estètica de l’abjecció” proclamada per “Baudelaire i altres escriptors de la cultura francesa moderna”.

Estellés va compondre els 21 poemes de L’Hotel  París el 1956, però l’obra no va veure la llum fins a l’any 1973.    

Organitzat per Josep Ballester, la conferència següent està programada per al 3 de juny. El ponent serà Dominic Keown, del Fitzwilliam College Cambridge. El títol de la conferència és ‘Nord enllà! La dimensió septentrional de Vicent Andrés Estellés’.