Sinopsi
La fase ascendent de la civilització industrial, amb els seus resultats reivindicables, està quedant enrere. La promesa de millores interminables, que progressivament haurien de posar-se a l'abast de tothom, es desfà a ulls vista. Es difon la percepció que s’està iniciant una altra fase, en la qual l'objectiu es concentra, si pot ser, a salvar els mobles. I així, es parla cada vegada menys, per exemple, d'evitar el canvi climàtic, explorant en canvi les possibilitats d’adaptar-s’hi. La paraula resiliència sintetitza un programa consistent a preparar-se per a encaixar els colps. Tractant de comprendre aquest temps nou, sense falses esperances encara que també sense fatalisme, aquest llibre es remunta al Segle de les Llums. En el trajecte, es reivindica el missatge ecològic de Malthus, vilipendiat una vegada i una altra per haver mantingut una veritat incòmoda: que la natura no ens deixa fer tot el que volem, que de vegades no podem. Se segueix el fil del debat secular sobre els límits naturals al desenvolupament, des de Marx i Kropotkin fins al papa Francesc. Es para atenció en els heretges liberals, marxistes o anarquistes que van intuir que tals límits no són evitables. Es recorda que, en el context de la crisi ecològica, no hi ha manera d'eludir els dilemes de la superpoblació. Es trauen a la llum les tensions internes de les experiències realment existents, des del model europeu del benestar fins a la política xinesa de fill únic. S'insisteix que, si la igualtat i la democràcia són valors que cal preservar, ja hi fem tard. I s'explica per què és molt dubtós que la ciència i la tècnica ens puguen traure del mal pas una vegada més.
Ernest Garcia
Doctor en Filosofia. Ha sigut catedràtic de Sociologia de la Universitat de València, institució a la qual ha estat vinculat com a ensenyant des del 1971 i en la qual ha sigut director del Departament de Sociologia i Antropologia Social (1990-1993), degà de la Facultat de Ciències Socials (1999-2005) i director del grup de recerca ESDESOST (Estudis de Sostenibilitat). En l'actualitat és professor emèrit.
Ha ensenyat i investigat en els camps següents: lògica i metodologia de les ciències socials, canvi i conflicte social, sociologia de l'educació, teoria sociològica i sociologia ecològica. En aquest últim camp ha dut a terme nombrosos projectes de recerca sobre qüestions relatives a la introducció de polítiques mediambientals, a la dinàmica dels conflictes socioecològics, a la relació entre condicions de treball i sostenibilitat, a la discussió teòrica del desenvolupament sostenible, a l'impacte ambiental del consum, als valors i opinions sobre problemes ambientals, a la sostenibilitat regional i local i a la transició a una societat postcarboni.
Ha publicat 13 llibres com a autor, coautor o editor, entre els quals cal destacar: El trampolí fàustic: ciència, mite i poder en el desenvolupament sostenible (1995, versió cast. 1999); València, l'Albufera, l'horta: Medi ambient i conflicte social (1997); La sostenibilidad del desarrollo: El caso valenciano (2000); Medio ambiente y sociedad: la civilización industrial y los límites del planeta (2004) i Transitioning to a Post-Carbon Society: Degrowth, Austerity and Wellbeing (2017).
Ha publicat més de dos centenars de textos entre articles en revistes especialitzades i capítols de llibres col·lectius. Cal assenyalar-ne els següents: "Degrowth, the past, the future, and the human nature" (2012), "Decrescimento e bem viver: algumas linhas para um debate adequado" (2012), "La décroissance: le changement social au-delà des límites de la planète" (2011), "¿Por qué andamos siempre a la greña con la naturaleza si nos pasamos la vida jurándole amor eterno?"(2008), "La technologie et les dilemmes de la décroissance" (2007), "Ciencia, movimientos ciudadanos y conflictos socioecológicos" (2007), "¿Se hablará de sustentabilidad después del desarrollo?" (2005), "Self-organizing complexity, conscious purpose and «sustainable development»" (2000), "Consumo y sustentabilidad en la Comunidad Valenciana" (1998), "Medio ambiente y relaciones industriales: un análisis en el contexto europeo" (1993), "Sociologia del desenvolupament i límits ecològics" (1990). Ha publicado más de dos centenares de textos entre artículos en revistas especializadas y capítulos de libros colectivos. Cabe señalar los siguientes: "Degrowth, the past, the future, and the human nature" (2012), "Decrescimento e bem viver: algumas linhas para um debate adequado" (2012), "La décroissance: le changement social au-delà des límites de la planète" (2011), "¿Por qué andamos siempre a la greña con la naturaleza si nos pasamos la vida jurándole amor eterno?"(2008), "La technologie et les dilemmes de la décroissance" (2007), "Ciencia, movimientos ciudadanos y conflictos socioecológicos" (2007), "¿Se hablará de sustentabilidad después del desarrollo?" (2005), "Self-organizing complexity, conscious purpose and «sustainable development»" (2000), "Consumo y sustentabilidad en la Comunidad Valenciana" (1998), "Medio ambiente y relaciones industriales: un análisis en el contexto europeo" (1993), "Sociologia del desenvolupament i límits ecològics" (1990).
Ha sigut membre del Coordination Board of the Environment & Society Network, European Sociological Association (2003-2009) i membre del Research Committee 24 (Environment & Society) de la International Sociological Association des de 1992. President de l'Associació Valenciana de Sociologia de 2015 a 2021. Va obtenir el premi Joan Fuster d'assaig, Premis Octubre de 1983.
Ha sigut docent convidat i conferenciant a moltes universitats, encara que el grau de formalització de les activitats desenvolupades i la seua durada han sigut majors en les següents: Autònoma de Barcelona, de Barcelona, Politècnica Salesiana de Quito, Caen-Normandie i Paris 1-Panthéon Sorbonne, universitat en la qual ha sigut professor convidat en cinc anys acadèmics entre 2007 i 2012.
